Màrius-arts

FIRA D'ART A BARCELONA

2012-02-12T08:16:00.000-08:00

El proper dissabte dia 25 de febrer, estarem a la Diagonal, al costat de Pedralbes Centre, com sempre de 10 a 20 hores.
Esperem la vostra vista.

¡¡¡PARÍS!!!

2012-01-14T12:20:00.000-08:00

Recentment he visitat la ciutat de París. Per a mi visitar París és una injecció de moral, d’estimulació artística, de noves idees, de creativitat, també de plaer visual al poder visitar un gran ventall d’exposicions, de tallers, de petites i grans galeries.
Naturalment, no podem deixar de costat els grans Museus, aquests són cita ineludible i cal visitar-los cada cop que vas a París, encara que només sigui, en alguns casos, fer un repàs general, però per a mi és un plaer repassar el Museu de Louvre, el de Orsay, el Grand Palais, el Centre Pompidou...
En aquesta visita he tingut la sort de coincidir en diferents tipus d’exposicions de grans mestres de la pintura principalment impressionistes. El Museu d’Orsay amb obres de Matisse, Gauguin, van Gogh, Paul Signac, Tolouse-Lautrec...
Anem a visitar Les Galeries du Grand Palais i podem admirar una exposició plena de tot el millor que puguis imaginar: Renoir, Cézanne, Picasso, Matisse, Bonnard, Vallotton, Laurencin, Gris, Masson, Picabia, Rose, Balthus, Tolousse Lautrec. Aquesta exposició pertany a la família Stein (Leo i Gertrude) que varen comprar obra d’artistes d’avantguarda, inclús amb molts d’ells varen mantenir una bona amistat.
Al Centre Pompidou, cita ineludible per a veure l’obra de Munch, amb una seixantena de pintures, quasi una cinquantena de fotografies d’època, obres amb paper i una escultura.
Del Museu del Louvre, no cal comentar res, ja que estaríem dies parlant de la gran quantitat d’obra que podem veure. La típica foto davant del quadre de La Gioconda i una passejada per les sales que més poden agradar-te de veure.
En aquesta ocasió, en una de les sales temporals vaig contemplar l’exposició dedicada a Alexandre el Grand.
He de dir que afortunadament no he tingut que fer esperes a la cua de cap museu, possiblement ha estat pels dies que vaig anar-hi, que varen ser entre setmana i això fa que no hi hagi la massificació dels caps de setmana.
Naturalment l’ambient que es crea a Montmartre un cap de setmana, no és el mateix que hi pot haver un dimarts o dimecres, però això no deixa de tenir el seu encant.
Una de les coses que vaig anar a veure, per la part de fora, ja que és un restaurant i a l’hora que vaig anar-hi estava tancat, va ser Le Moulin de Galette, un espai popular pels pintors de l’època, la sala de ball que va pintar Renoir, Toulousse- Lautrec, van Gogh, Rusiñol, Eugène Cicéri, Albert Tissandier, Ludovic Piette, Gustave Maincent, Paul Vogler, Alphonse Quizet, Ramón Casas (Baile en el Moulin de la Galette. 1890-91), Picasso, l’any 1900 també va fer una obra del Moulin i una llarga llista d’artistes que van inspirar-se en aquest famós lloc de distracció i divertiment.
Dimarts pel matí en varem apropar a la Galeria Carré d’Artistes, al c. Ivonne Le Tac (foto) lloc on en aquests moments tinc l’obra meva. Allí varem estar una estona parlant amb la C. i fent un canvi d’impressions de com està el moment artístic actual. Ens quedem a dinar a Le Pirrade, un restaurant que ens havien recomanat i que varem estar força bé.
Fem un bon recorregut caminant fins a Pigalle on agafem el metro per anar al Pompidou.
Un dels Museus que no havia anat mai era el de Cluny, dividit en diferents espais o sales: la dels vitralls, lloses funeraries, la romànica, gòtica...us recomano que hi feu una visita, en gaudireu molt i de pas podeu donar una volta per la Sorbona, ja que està al costat mateix.
Un altre dels llocs que et fa sentir molt bé és donar un tomb per la Rue St. Germain, plena de petits restaurants, galeries, llibreries antigues, antiquaris...
Aneu a prendre un cafè o un té a la Sala Leduree, és un espai encantador per a fer una aturada.
En uns dels carrers varem visitar una galeria de fotografies, el propietari era un senyor català que viu a París des de fa molts anys. L’exposició era de fotografies inèdites de Salvador Dalí i n’hi havia dues de la visita de Dalí a Tarragona i fetes pel fotograf Chinchilla.
Visitem el Museu de Luxemburg on hi ha una exposició de Cézane amb el nom de Cézane et Paris. No cal dir-vos que va ser una delícia poder contemplar tranquil•lament l’obra d’aquest mestre.
Bé, no vull fer-me pesat amb l’explicació del viatge, només comentar que naturalment varem fer les visites obligades que comentava al principi, la part monumental, la part de passeig, de carrers: Notre Dame, Sagrat Cor, Plaça Vendom, Camps Elysis, Concordia, Camp de Mart fins a la Torre Eifel, Bastilla...
Podeu veure algun quadre que he pintat de d’aquests dies i algun apunt ràpid.

¡París, París, París!...

FIRA A LA DIAGONAL DE BARCELONA

2011-11-09T23:15:00.000-08:00

Com cada segon dissabte de mes, el dia 12 de novembre estarem a la Diagonal, davant de Pedralbes Centre, durant tot el dia, oferint el nostre art.
Esperem la vostra visita.

El dia 1 de novembre a Girona

2011-10-29T02:09:00.000-07:00

Benvolguts/des:
L’1 de novembre, com és tradicional, des de fa un quants anys, anem a Fira a Girona.
No cal dir que esperem la vostra visita.
Com sempre estem a la Rambla, baixant el Pont de Pedra a ma esquerra i som la tercera parada.
Com que farà molt bon dia, de ben segur que podreu passejar i admirar l’art.
En veiem a la Fira de Girona.

Fira a Barcelona

2011-09-29T23:48:00.000-07:00

Novament iniciem la temporada de la Fira a Barcelona.
El proper dissabte dia 8 d’octubre, des de les 10 del matí i fins les 9 de la nit, tornarem a estar a la Diagonal, davant de Pedralbes Centre, per oferir-vos el millor de les meves obres.
Salutacions,

Fira de sant Miquel a Lleida

2011-09-29T23:42:00.000-07:00

Dissabte i diumenge, dies 1 i 2 d’octubre, durant tot el dia estarem a la Fira de Sant Miquel de Lleida, al costat de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Pl. del Teatre), per a oferir-vos, com sempre, el millor de la meva obra.
Salutacions,

Obra nova

2011-09-15T11:28:00.001-07:00

Hola:
L’estiu no s’ha acabat, però la veritat és que tots tornem a la rutina quotidiana i això vol dir treballar molt més, bé tot i que som molts que a l’estiu tampoc parem, però et permets, diguem-ne una relaxació.
Vull presentar-vos una petita mostra dels darrers treballs, fets a l’estiu.
Algunes de les obres han estat inspirades en moments d’aquesta vida diària i quotidiana, que possiblement a l’estiu i prestem més atenció.
Ja sabeu que la meva temàtica principal són els cafès i els músics, però també he realitzat altres temàtiques.
Podeu veure un lector animat llegint el llibre que li ha recomanat un amic, una noia mirant una exposició, una de les coses interessants que poden fer-se possiblement amb més intensitat a l’estiu.
O una jove mirant un rètols de qualsevol aparador, un cambrer servint uns senyors, un amic discutint amigablement la notícia d’un diari.
Vaig veure un concert i va inspirar-me la quantitat de públic assistent i se’m va ocorre dibuixar una colla de persones amb barret i vaig pensar “mira queda bé”.
Una de les obres que va fer-me més gràcia va ser Un dia de vent. Possiblement no és del tot real aquesta imatge, però jo la vaig fer d’aquesta manera.
I finalment, una obra de les típiques de la meva ciutat de Tarragona, amb els nanos i un grapat de gent que segueix el tradicional recorregut per les festes de Sant Magí i Santa Tecla i de fons la esplèndida catedral.
Bé, simplement convidar-vos a veure la resta d’obra al meu estudi i així en podreu gaudir d’una quantitat més gran que la que puc oferir-vos al blog.
No vull tancar aquest breu relat de la meva obra, sense donar les gràcies a la gran quantitat de persones (amics, coneguts i persones que per primera vegada varen entrar a l’estudi) que aquests tres dies de les Jornades de Portes Obertes varen poder gaudir de la visita a la gran quantitat de tallers i estudis que tenim a la part alta. Moltes gràcies a tots.
Ens veurem aviat i acabeu de gaudir d’un bon estiu, acompanyats de una bona cervesa, naturalment Jazz Beer.
Salutacions artístiques.

Tallers Oberts

2011-08-29T02:01:00.001-07:00

Els dies 2, 3 i 4 de setembre de 2011, hi haurà jornada de portes obertes als Tallers de la Part Alta de Tarragona, com cada any, des d'en fa set.
Podeu consultar el web per a veure les diferents activitats i horaris
http://tallersoberts.tallers03.org/
Esperem la vostra visita i poder-vos ensenyar les novetats artístiques d'aquest any.
Una cordial salutació artística.

Dos il·lusions

2011-08-29T01:49:00.000-07:00

En el món de l’art, en el qual hi estic involucrat des de fa molts anys, sempre estàs pensant i donant tombs al cap per aconseguir una obra diferent, millor, més interessant, i també et proposes unes fites a aconseguir, podem dir que moltes de les vegades són unes il•lusions, però naturalment t’ajuden a tirar endavant els teus projectes.
Al llarg de la meva vida artística, he tirat endavant molts projectes, altres s’han quedat al bagul dels records. També moltes il•lusions complides, altres també s’han quedat al bagul.
Però mireu, ens aquestes darreres setmanes, i sempre parlant en termes artístics, he tingut dos il•lusions que s’han dut a terme.
Si m’ho permeteu us ho explicaré, ja que tenia ganes de transmetre-us aquestes notícies.
Fa vora un any, una persona va passar per l’estudi i va agradar-li la meva obra. Al cap d’un temps va trucar-me per a parlar d’un projecte. Tenia intenció de fabricar cervesa artesana i volia que les etiquetes tinguessin un caire musical i després de proves, esbossos i dibuixos varem tancar el projecte. Varem fer cinc etiquetes de músics de jazz i va posar-li a la cervesa el nom de Jazz Beer. Aquesta cervesa finalment ha sortit al mercat i amb les meves etiquetes que he fet amb molta il•lusió. Aquest ha estat el primer, dels dos somnis, complert.

I ara falta explicar-vos el segon.
Bé, fa prop de tres anys vaig contactar amb una empresa francesa que te una sèrie de galeries per diferents països d’Europa. Aquesta empresa en cada espai tenen obra de diferents pintors permanentment. Vaig ensenyar-los-hi la meva obra i va agradar-los-hi. Al cap d’uns mesos començava a exposar a Barcelona. Hi he estat de manera permanent fins aquest mes de juny. Ara, fa unes tres setmanes he rebut una carta dient-me que a partir del mes de setembre porten la meva obra a París, a la zona de Montmartre. Aquesta és la meva segona il•lusió.

Ara ja sabeu alguna cosa més de la meva vida artística.
Gràcies per la vostra atenció.
Rebeu una artística salutació.

En el mundo del arte, en el que estoy involucrado desde hace muchos años, siempre estás pensando y dando vueltas en la cabeza para lograr una obra diferente, mejor, más interesante, y también te propones unas metas a conseguir, podemos decir que muchas de las veces son unas ilusiones, pero naturalmente te ayudan a sacar adelante tus proyectos.

A lo largo de mi vida artística, he sacado adelante muchos proyectos, otros se han quedado en el baúl de los recuerdos.

También muchas ilusiones cumplidas, otras se han quedado en el baúl.

Pero mirad, en estas últimas semanas, y siempre hablando en términos artísticos, he tenido dos ilusiones que se han llevado a cabo.
Si me lo permitís os lo contaré, ya que tenía ganas de transmitiros estas noticias.
Hace cerca de un año, una persona pasó por el estudio y le gustó mi obra. Al cabo de un tiempo me llamó para hablar de un proyecto.
Tenía intención de fabricar cerveza artesana y quería que las etiquetas tuvieran un carácter musical y después de pruebas, bocetos y dibujos pudimos cerrar el proyecto
Hicimos cinco etiquetas de músicos de jazz y nombramos a la cerveza “Jazz Beer”. Esta cerveza finalmente ha salido al mercado y con mis etiquetas que he hecho con mucha ilusión. Este ha sido el primero, de los dos sueños, que he completado.

Y ahora falta explicaros el segundo.
Bueno, hace cerca de tres años contacté con una empresa francesa que tiene una serie de galerías por diferentes países de Europa. Esta empresa en cada espacio tienen obra de diferentes pintores permanentemente. Fui a enseñarles mi obra y les gustó.
Después de unos meses estaba exponiendo en la Galeria de Barcelona. He estado de manera permanente hasta este mes de junio.
Ahora, hace unas tres semanas he recibido una carta diciéndome que a partir del mes de septiembre llevan mi obra a París, en la zona de Montmartre. Esta ha sido mi segunda ilusión.

Ahora ya sabéis algo más de mi vida artística.
Gracias por vuestra atención
Reciba un saludo muy artístico.

FIRA D'ART A MADRID

2011-05-26T12:25:00.000-07:00

El próximo mes de junio tendrá lugar en Madrid la Feria de Pintura, serán los días 2, 3, 4 y 5 (en horario continuado desde las 10 de la mañana a las 9 de la noche), en la Plaza Salvador Dalí frente al Palacio de los Deportes.
Esperamos su visita.

El proper mes de juny tindrà lloc a Madrid la Fira de Pintura, seran els dies 2, 3, 4 i 5 de juny (en horari continuo des de les 10 del matí fins les 9 del vespre), a la Plaça Salvador Dalí, davant del Palacio de los Deportes.
Esperem la vostra visita.

FIRA A LA DIAGONAL

2011-05-10T07:30:00.001-07:00

Benvolguts/des:
Aquest dissabte, dia 14 de maig, a partir de les 10 del matí i fins les 9 del vespre, com cada mes, estarem a la Diagonal de Barcelona, al costat de Pedralbes Centre, per a ensenyar-vos la nostra obra.
Esperem la vostra visita.

Fira de Dibuix i Pintura de Mataró

2011-04-28T07:45:00.000-07:00

Benvolguts/des:
La Unió de Botiguers de Mataró organitza la 16a Fira de Dibuix i Pintura el proper dissabte dia 7 de maig a l'espai de La Riera (entre la Muralla de la Presó i el carrer Barcelona).
La Fira s'obrirà a les 10 del matí i es tancarà a les 9 del vespre.
Esperem la vostra visita.

1a Fira d'Art de Tarragona

2011-03-28T09:57:00.000-07:00

El proper dissabte dia 2 d’abril, a la Rambla Nova de Tarragona, celebrarem la 1a Fira d’Art. Un total de 52 pintors vinguts d’arreu de Catalunya ompliran tot l’espai firal, des del carrer de Sant Agustí, fins el carrer de Sant Francesc ocupant el mig de la Rambla. L’hora serà des de les 10 de matí i fins les 9 de la nit, amb horari seguit. S’hi podran trobar obres de tots els estils, tècniques, mides i preus, per poder escollir el que hom cregui més adient. ¡Us esperem dissabte dia 2, a la Rambla Nova de Tarragona!

FIRA DE BARCELONA EL DIA 19 DE MARÇ

2011-03-08T23:28:00.000-08:00

El proper dissabte dia 19 de març, a partir de les 10 del matí i fins les 21 hores, estarem com cada mes a la Diagonal, devant de Pedralbes Centre, per oferir la nostra obra i les novetats de les nostres aquarel·les.

Saló d'Art i Antiquaris de Reus

2011-01-22T11:40:00.000-08:00

Al començar l’any, tornem a retrobar-nos amb activitats que es repeteixen.
Una d’aquestes són les fires i ara toca el Saló d’Art i Antiquaris de Reus.
El proper cap de setmana 28,29 i 30 de gener i el 4,5 i 6 de febrer Màrius-arts estarem en un dels estands de la Fira de Reus, a l’Avinguda del Comerç, s/n, igual que l’any passat.
Esperem la vostra visita.

Elles, ells i altres

2011-01-22T11:05:00.000-08:00

Ara fa dies que no entro cap fotografia d’obres meves al blog i la causa és que sempre surten coses a fer, prepares idees noves, intentes crear alguna cosa diferent, i tot això, naturalment porta la seva feina, també val a dir, que és molt divertit.
Imaginació, joc, dibuixar, pintar i crear, tot plegat per a fer una obra que una vegada acabada, la mires i la assaboreixes i fins i tot, moltes vegades et sents recompensat de veure que has fet una feina agradable i si totes aquestes sensacions, pots transmetre-les a altres persones, això és una enorme satisfacció.
Aquestes són algunes de les obres creades recentment.
Vosaltres sou qui podeu jutjar-les.
Jo ja ho he fet.

Hace días que no entro ninguna fotografía de mis obras en el blog y el motivo es debido a que siempre surgen cosas para hacer: preparar nuevas ideas, intención de crear alguna cosa diferente, y todo esto, naturalmente lleva su trabajo, también quiero decir, que es muy divertido. Imaginación, juego, dibujar, pintar y crear, todo junto para hacer una obra, que una vez terminada, la miras, la saboreas y muchas veces te sientes recompensado de ver que has hecho un trabajo agradable y si todas estas sensaciones puedes transmitirlas a otras personas, és una enorme satisfacción.
Estas son algunas de las obras creadas recientemente.
Ustedes son quien debe juzgarlas.
Yo ya lo he hecho.

¡¡¡FELIZ NAVIDAD!!!

2010-12-19T02:49:00.000-08:00

Aquarel·la, tinta i transfer

¡Un grito de paz!

¡ Un grito de alegria!

¡Un grito de esperanza!.

Feliz Navidad y Año 2011.

¡¡¡BON NADAL!!!

2010-12-19T02:39:00.000-08:00

Aquarel·la, tinta i transfer

¡Un crit de pau!

¡Un crit d¡alegria!

¡Un crit d'esperança!

Bones Festes de Nadal i Any 2011.

Fira d'Art a Barcelona

2010-11-09T12:03:00.000-08:00

Aquest mes de desembre, farem dos dies de fira a Barcelona.
El proper dissabte dia 11 de desembre i el dissabte dia 18 de desembre estarem a la Diagonal, devant de Pedralbes Centre, a partir de les 11 del matí i fins les 20.30 hores, per oferir el nostre millor art.
Ens veurem a la Diagonal per a desitjar-vos unes bones festes de Nadal.

Exposició col·lectiva a Reus

2010-10-07T13:40:00.000-07:00

Demà divendres, dia 8 d'octubre, a les 19 hores, esteu convidats a l'acte d'inauguració de l'exposició del col·lectiu Artisteri, del qual formo part, al Museu d'Art i Història de Reus (sala Quatre), situat a la Plaça de la llibertat, 13.
Aquest col·lectiu està integrat per 10 artistes amb ganes de ensenyar el que fem: les nostres idees, les nostres inquietuts, les tècniques, estils i formes de treball.
L'exposició restarà oberta fins el dia 31 d'octubre, amb horari de dimarts a dissabtes de 10 a 14 h i de 17 a 20 h i els diumengesi festius: d'11 a 14 h.
Espero la vostra visita i desitjo que us agradi.
Salutacions.

Tallers Oberts a la Part Alta de Tarragona

2010-08-22T07:21:00.000-07:00

Una nova edició dels Tallers Obert a la Part Alta de Tarragona està a punt de començar i com sempre serà el proper mes de setembre, els dies 3,4 i 5.
Podeu gaudir d’unes jornades amb molta intensitat, visitant tots els diferents estudis i tallers que en aquesta zona s’hi troben.
L’horari que restaran oberts els tallers és:
Divendres 3 de setembre
Inauguració oficial: 19,30 h,
Horari d’inauguració i d’obertura de cada taller: De 21,30h a 24,00h.
Dissabte 4 de setembre
D’11.00 h a 14.00 h i de 18.00 h a 24.00 h.
Diumenge 5 de setembre
D’11,00 h a 14,00h i de 18 h a 21 h.
Com sempre, em plau convidar-vos a aquesta nova edició i molt particularment, a visitar el meu estudi al carrer Mediona, 12 baixos.

Una nueva edición de Tallers Oberts a la Part Alta de Tarragona esta a punto de comenzar y como siempre será el próximo mes de septiembre, los días 3, 4 y 5.
El horario de apertura de los talleres será el siguiente:
Viernes 3 de septiembre
Inauguración oficial: 19,30 h,
Horario de inauguración y apertura de cada taller: De 21,30h a 24,00h.
Sábado 4 de septiembre
De 11.00 h a 14.00 h i de 18.00 h a 24.00 h.
Domingo 5 de septiembre
De 11,00 h a 14,00h i de 18 h a 21 h.
Como siempre, me complazco en invitarles a esta nueva edición y particularmente, a visitar mi estudio en la calle Mediona, 12 bajos.

Aquí podeu veure tot el programa.

En este punto podeis encontrar la programación.

Exposició a La Bisbal de Falset (Priorat)

2010-07-19T11:58:00.000-07:00

Diferents vistes de La Bisbal de Falset i voltants.

Hola a tothom:
Vull comentar-vos la propera exposició que faré a finals d’aquest mes.
Diumenge, dia 25 de juliol, a les 18.30 h, inauguraré una exposició a la preciosa localitat de La Bisbal de Falset, al Priorat.
La durada serà fins dissabte 31 de juliol i l’horari de visita serà matí i tarda i hores convingudes, a la sala d’actes de l’Ajuntament, c. La Palma, 4.
La mostra recull un sèrie d’obres ambientades amb tertúlies i cafès i com no, de músics. He intentat fer una mostra molt variada, pensada amb molta cura i sobre tot il•lusió.
Bé, convido a totes les persones que els hi agradi l’art, però també a totes les persones que els agradi la natura i tinguin ganes de passar una estona molt agradable en aquest entorn riquíssim de naturalesa.
Us faré una breu descripció de l’entorn i aquí podeu trobar més informació de La Bisbal de Falset, per que pugueu arribar sense problemes.

La Bisbal de Falset, és un poble d’uns 250 habitants, situat a la vall del riu Montsant i enclavat damunt d’una roca.
Hi ha diferents cases rurals on podeu allotjar-vos-hi per a passar un bon cap de setmana i naturalment teniu la piscina per a refrescar-vos tot prenent una cervesa.
Una vegada el sol comença a perdre força, teniu un passeig obligat a fer, és visitar la Cova de Santa Llúcia, de fàcil accés i a un kilòmetre més o menys del poble. Això ho podeu fer caminant, ¡no em direu que no!.

En el web, hi ha una explicació, però hi ha dos punts importants sobre la cova i literalment hi diu:
Segons les investigacions que dugué a terme el doctor Vilaseca de Reus, gran patriarca de les troballes arqueològiques del Priorat, en aquesta cova hi trobà eines de sílex d’un assentament humà que hi vivia probablement en la època del Paleolític superior.

I una altra notícia, bastant més recent, diu:
A l’agost del 1938, durant la guerra civil, dies abans de començar la batalla de l’Ebre, fou habilitada com hospital de campanya per les Brigades Internacionals, amb una capacitat de 80 llits i 3 quiròfans. S’hi feren cures de tota mena, tant als soldats republicans com als presoners de guerra o a la gent dels pobles afectats pels bombardeigs.

Bé, no em direu que no teniu ganes de conèixer la zona.
Podeu visitar l’església, d’estil neoclàssic i barroc.
La Cooperativa, l’Ateneu, La Font del poble que fou inaugurada l’any 1890.
M’imagino que ja us he posat el “cuquet” al cos, doncs ànim, esteu convidats a La Bisbal de Falset i durant tota la setmana hi haurà diferents tipus d’actes culturals, donat que s’hi celebra la “setmana cultural”.
¡No hi falteu!

El Gran Duc

2010-06-23T10:35:00.000-07:00

Tenia ganes d’asseure’m en una terrassa d’alguns d’aquells cafès de la gran ciutat.
No acabava de decidir-me.
Vaig seguir caminant sense saber on anava.
El dia era clar i vaig dedicar-me a fer algunes fotos. La màquina i jo sempre anem junts a tot arreu.
¡Màrius!, vaig sentir que algú em cridava.
Era l’Eva.
- Hola Eva, vaig dir-li.
- Feia molt de temps que no et veia?.
Vaig a fer una cervesa, vols venir? –li vaig interrogar-
Plegats i fent un bon tomb varem fer cap a un cafè El Gran Duc, era el seu nom.
No vaig arribar a comprendre el seu nom, clar que era possible que Duc fos el cognom del propietari i el Gran, podia ser que de veritat fos molt gran.
Bé, és igual esbrinar el significat, en aquell moment el que més ens feia falta era descansar una estona i prendre alguna cosa fresca.
L’Eva, va explicar-me que havia estat a Nàpols i va ensenyar-me alguna foto de la ciutat.
Em va comentar que era una ciutat meravellosa, encantadora, amb un desordre controlat i això la feia diferent i atractiva.
- Algun dia ens hi haurem d’arribar, li vaig comentar.
Va seguir explicant i explicant i jo cada vegada estava més entusiasmat.
Finalment i després de més de dues hores de xerrar vaig decidir-me a fer alguns apunts de la terrassa d’aquell cafè i una vegada a l’estudi ha donat com a resultat unes quantes obres, algunes de les quals són aquestes que un ensenyo.
Fins aviat.

Tenia ganas de sentarme en alguna de las terrazas de los cafés de aquella ciudad.
No me terminaba de decidir.
Seguí andando sin saber donde iba.
El día era claro y yo aproveche para hacer alguna fotografía. La máquina y yo éramos inseparables.
¡Màrius!, oí que alguien me llamaba.
Era Eva.
¿Hacía mucho tiempo que no te veía?, le dije.
Voy a tomar una cerveza.¿Quiéres venir?.
Juntos y después de un largo paseo llegamos a un café El Gran Duc era su nombre.
No llegué a comprender el significado de su nombre.
Bueno, daba igual, en aquel momento lo que más deseábamos era descansar y tomar alguna cosa bien fría.
Eva me explicó que había estado en Nápoles y me enseñó unas cuantas fotos de la ciudad.
Me comentó que era maravillosa, encantadora, con un desorden controlado y esto la hacía diferente y atractiva.
Algún día tendré que ir a visitarla –le comenté.
Siguió explicando y explicando y yo cada vez estaba más entusiasmado.
Finalmente y después de más de dos horas de tertulia, decidí tomar algunos apuntes de la terraza del café y una vez en el estudio he dado forma y color a unas cuantas obras, algunas de las cuales muestro en este apartado.
Hasta pronto.

Fira de Madrid - Feria de Madrid

2010-06-23T10:22:00.000-07:00

La primera setmana de juny va fer-se la Fira de Pintura de Madrid.
Varem tenir la sort d’agafar uns dies extraordinaris, jo diria que fins i tot massa, ja que algun dels dies, a la Plaça Salvador Dalí, lloc on es realitza la Fira. la temperatura va arribar als 45 graus.
Val a dir que la fira va ser un pel limitada d’afluència degut a la festa del dijous (dia de Corpus) i naturalment divendres la majoria de gent va fer pont i això tots sabem que significa ¡fugidaaaaaa!
Tothom va marxar i més després de l’ hivern tant llarg que hem tingut.
He de dir que amb els companys pintors l’estada va ser molt bona.
També vull dir-vos que l’obra Cafè la Nuit va obtenir el Premi d’aquarel•la de la Fira.
Us vull ensenyar una foto de l’obra i també de la fira i del moment de l’entrega del premi.
Fins aviat.

La primera semana de junio se hizo la Feria de Pintura de Madrid.
Tuvimos la suerte de disfrutar de unos días extraordinarios, yo diría que quizás demasiado, dado que algún día en la Plaza Salvador Dalí, lugar de la Feria, la temperatura llegó a alcanzar los 45 grados.
Debo decir que la feria fue un poco limitada de afluencia, debido a que el jueves fue festivo (Corpus) y naturalmente la mayoría de gente hizo puente y todos sabemos que esto significa ¡huidaaaaaaaa!
Todo el mundo se marchó y más después de un invierno tan largo com el que hemos tenido.
La convivencia con los pintores ha sido muy buena.
Quiero decir que la obra Café la Nuit, obtuvo el Premio de acuarela de la feria.
Esta es una foto de la obra y también hay alguna de la entrega del premio y de la feria en general.
Hasta pronto.

Personatges

2010-02-22T11:04:00.001-08:00

Llibres

2010-02-22T11:02:00.000-08:00

Obra emmarcada en blanc i negre

2009-12-08T05:05:00.000-08:00

Col·lecció de vuit obres a tinta emmarcades en negre.
Col·lecció de quatre obres tècnica mixta emmarcades en blanc.

Obres

2009-12-08T04:37:00.000-08:00

Una petita mostra d'obra recent en diferents formats.

Seguici Popular

2009-12-08T04:33:00.000-08:00

Un exemple de les obres recents de la temàtica fantàstica del nostre Seguici Popular, amb una sèrie d'elements prou coneguts per la gent de la nostra Tarragona.

Cafès en blanc i negre

2009-12-08T04:23:00.000-08:00

M'agrada fer obra en blanc i negre
Simplement tocat a tinta i utilitzant una de les eines que faig servir habitualment: la canya
He fet una sèrie i aquesta n'és una mostra.

TEATRE MODERN

2009-11-07T08:50:00.000-08:00

Al costat dret de la plaça hi havia un gran teatre on quasi cada dia hi havia algun tipus d’acte o esdeveniment.
Demà era l’Orquestra Gran Band Jazz Jove’s, qui sortiria a escena.
-Una entrada per demà-, vaig dir-li a la taquillera.
Em feia gràcia sentir aquell concert.
L’endemà, una hora abans de l’actuació era a la porta del teatre.
Teatre Modern era el seu nom.
Alguns músics acabaven d’arribar. En vaig reconèixer un parell, donat que aquest grup l’he vist actuar en diferents ocasions.
Vaig donar un tomb al teatre per la part de fora.
Una mirada al rellotge. Encara faltava més de mitja hora. Ei!, ja es pot entrar. Endavant vaig pensar.
Vaig entrar i ¡sorpresa!, era preciós.
No m’imaginava que aquell teatre fos d’aquella manera: delicat, encantador, semblava un museu, doncs a cada raconet hi havia detalls de tot tipus d’objectes que no tenien res a veure els uns amb els altres. ¡Que estrany!, vaig pensar.
-Perdoni- vaig preguntar-li a un empleat del teatre.
-Em sorprèn veure aquesta quantitat d’objectes de tant diversos estils i que no tenen cap relació entre ells?
Miri senyor, tots aquests objectes pertanyen a moltes de les obres representades en aquest teatre, per això pot veure-hi aquest dispensador de neules, aquesta bola de xiclets, una làmpada de Tiffanys, un decorat d’una obra de Mucha, taules, cadires, taules de cafès... com pot veure en lloc de tenir-ho al magatzem, que també és ple, ho tenim al passadís i així la gent ho pot veure.
Es començava a sentir algun músic fent proves per afinar.
Era l’hora d’asseure’m.
El concert és a punt de començar. Vaig a apagar el mòbil.

Al lado derecho de la plaza había un gran teatro donde casi cada día había algún tipo de acto o acontecimiento. Mañana era la Orquesta Grande Band Jazz Joven’s, quien saldría a escena.
-Una entrada para mañana-, pedi a la taquillera.
Me apetecia oir aquel concierto.
Al día siguiente, una hora antes de la actuación estaba en la puerta del teatro.
Teatro Moderno era su nombre.
Algunos músicos estaban llegando. Reconocí un par, dado que este grupo le he visto actuar en diferentes ocasiones. Recorrí el teatro por la parte de fuera.
Una ojeada al reloj. Todavía faltaba más de media hora.
Ei!, ya se puede entrar. Adelante pensé. Entré y sorpresa!, era precioso. No me imaginaba que aquel teatro fuera de aquella manera: delicado, encantador, parecía un museo, pues en cada rincon había detalles de todo tipos: objetos que no tenían nada que ver los unos con los otras. Que extraño!, pensé.
-Perdone- le pregunte a un empleado del teatro.
-Me sorprende ver esta cantidad de objetos de tan variados estilos y que no tienen ninguna relación entre ellos
-Mire señor, todos estos objetos pertenecen a muchas de las obras representadas en este teatro, por esto puede ver este dispensador de barquillos, esta bola de xiclés, una lampara de Tiffanys, un decorado de una obra de Mucha, sillas, mesas de cafés... cómo puede ver en lugar de tenerlo al almacén, que también está lleno, lo tenemos en el pasillo y así la gente lo puede ver.
Se empezaba a oir algún músico haciendo pruebas por afinar. Era la hora de sentarme. El concierto estaba a punto de empezar. Voy a apagar el móvil.

CAFÈ ANTIQUARI

2009-11-07T08:48:00.000-08:00

Vaig passar pel carrer i el nom em va semblar interessant ¡l’Antiquari!.
A l’obrir la porta vaig fer una mirada ràpida a les parets. Eren plenes de dibuixos, de postals, de làmines d’anuncis d’aquells d’abans...Va cridar-me l’atenció un quadret emmarcat amb l’entrada d’una exposició de Mucha.
Damunt les taules del cafè hi vaig veure un plec de papers anunciant l’actuació, a les 11 de la nit del grup de jazz “L’Antiquari”. Em va sorprendre que el grup tingués el mateix nom que el local, però sempre hi ha una explicació i em van dir que dos dels membres del grup eren els propietaris del cafè, i tres dies a la setmana es dedicaven a fer una jam session.
La cosa tenia bona pinta. Vaig pensar primer anar a menjar alguna cosa, i després, tot fent una copa, passar una bona estona a l’Antiquari, veient l’actuació del grup.

Pasé por la calle y el nombre me pareció interesante ¡L’Antiquari!.
Al abrir la puerta di una mirada ràpida a las paredes. Estaban llenas de dibujos, postales, láminas de anuncios d’aquellos de antes...Me llamó la atención un pequeño cuadro que tenia la entrada de una exposición de Mucha.
Encima de la mesa del cafè habia unos papeles anunciando la actuación, alas once de la noche, del grupo de jazz “L’Antiquari”. Me sorprendió que el grupo tuviera el mismo nombre que el local, peró como siempre hay una explicación para todo, me dijeron que dos de los componentes del grupo eran los dueños del café, y tres dias a la semana se dedicaban a hacer una jam session.
Me pareció buena idea ver el concierto y pense primer ir a cenar, y luego, tomandome una copa, ver l’actuació del grupo.

CAFÈ CENTRAL

2009-11-07T08:46:00.000-08:00

Encara hi havia aquell regust d’abans, al Cafè Central.
Un jove amb una màquina de neules convencia a un senyor que eren molt bons.
El cafè estava pintat amb unes tonalitats molt suaus i una llum tènue li donava aquell caliu que feia sentir-t’hi bé.
Els meus amics ja m’esperaven.
Encara que avui dia sembla que en aquests tipus de jocs ningú hi juga, nosaltres tenim el costum de fer una partideta al parxís.
El que més m’entusiasma del cafè és la gran quantitat d’avions penjats dels sostre. Són maquetes fetes pel propietari del cafè.
Després de la partideta, que avui no he guanyat, ens acomiadem fins demà, que tornarem a trobar-nos al Cafè Central.

Se notava aun aquel regusto de antes, en el Café Central.
Un joven con una máquina de barquillos convencía a un señor que eran muy buenos.
El café estaba pintado con unas tonalidades muy suaves y una luz tenue le daba aquel rescoldo que hacía sentirte bien.
Mis amigos ya me esperaban.
Aunque hoy en día parece que en estos tipos de juegos nadie juega, nosotros tenemos la costumbre de hacer una partidita al parxís.
Lo que más me entusiasma del café es la gran cantidad de aviones colgados del techo. Son maquetas hechas por el propietario del café.
Tras la partida, que hoy no he ganado, nos despedimos hasta mañana, que volveremos a encontrarnos en el Café Central.

CAFÈ GRAMOPHON

2009-11-07T08:35:00.000-08:00

La pluja va esser intensa durant tot el dia. No semblava pas que tingués ganes de parar: L’home del temps ja ho havia anunciat -Demà no deixin d’agafar el paraigües, ja que les pluges seran considerables durant tot el dia-.
No podia marxar de la ciutat, tot i la pluja, sense anar a veure el Palau de la Casa Canals. Els meus amics hi havien anat feia uns quinze dies i varen quedar entusiasmats i per acabar van anar al terrat per a gaudir de l’espectacular vista marítima.
Avui potser no era el dia adient per gaudir d’aquest espectacle, però no tenia cap més possibilitat d’anar-hi, demà marxava cap a París.
Finalitzada la visita, vaig intentar aixoplugar-me en algun lloc. Un cartell al fons del carrer m’anunciava un cafè. Endavant, vaig pensar, aquí hi podré passar una bona estona. Gramophon era el seu nom.
No vaig tardar ni tres segons en veure’n un pintat i amb unes lletres enormes indicant el seu nom.
Una noia, asseguda a la taula del costat va mirar-me amb una rialla dolça i va dir-me
–un pel xop, no?-
-Perdona, vaig dir-li.
-No, dic que la pluja t’ha deixat ben xop.
Si, i tant.
Si et bé de gust pots seure i podem xerrar una estona, jo també estic de visita i m’ha passat el mateix que tu.
Durant un parell d’hores varem conversar.
Al carrer semblava que havia acabat de ploure i de nou es tornava a veure un gran moviment de persones.
Vaig marxar amb un bon regust de boca, París m’esperava.

La lluvia era intensa durante todo el día. No parecía que tuviera ganas de parar: El hombre del tiempo ya lo había anunciado
-Mañana no dejen de coger el paraguas, puesto que las lluvias serán considerables durante todo el día-.
No podía marchar de la ciudad, a pesar de la lluvia, sin ir a ver el Palacio de la Casa Canals. Mis amigos habían ido hacía unos quince días y quedaron entusiasmados y para terminar la visita fueron a la azotea para disfrutar de la espectacular vista marítima. Hoy quizás no era el día adecuado por disfrutar de este espectáculo, pero no tenía posibilidad de ir otro dia, mañana marchaba hacia París.

Finalizada la visita, intenté guarecerme en algún lugar. Un cartel al de la calle me anunciaba un café. Adelante, pensé, aquí podré pasar un buen rato. Gramophon era su nombre.
No tardé ni tres segundos en ver uno pintado y con unas letras enormes indicando su nombre.
Una chica, sentada en la mesa de al lado me miró con una sorisa dulce y me dijo:
-Un poco mojado, no?-
Perdona, le dije.
-No, digo que la lluvia le ha dejado bastante mojado.
Si, desde luego.
-Si te apetece puedes sentarte en esta mesa y hablaremos un poco, jo también estoy de visita y me ha pasado lo mismo que a ti.
Estuvimos conversando un par de horas.
En la calle parecia que havia parado de llover y nuevament se volvia a ver un enorme movimiento de personas.
Me fui con un buen regusto de boca. París me esperava.

Obra

2009-05-26T06:35:00.001-07:00

Cafè L'Art

2009-03-28T10:47:00.000-07:00

M’havia pres un descans. Tot el dia havia estat caminant pels carrerons de la ciutat. Tenia ganes d’estar una estona de relax, llegint, escoltant música, amb la companyia d’una cervesa molt fresca i alguna cosa per a picar, més que res per entretenir l’ estómac abans de sopar.
“El truco de los espejos”, era la novel·la que estava llegint. Les novel·les de l’Agatha Christie http://es.wikipedia.org/wiki/Agatha_Christie eren les meves preferides Aquesta manera d’explicar i detallar totes los coses m’agraden d’allò més. Vaig aturar uns instants la lectura. Duke Ellington http://es.wikipedia.org/wiki/Duke_Ellington va ser el responsable de cridar la meva atenció. Vaig fer un glop de cervesa. Seguia escoltant “Don’t get around much anymore”. Desprès d’uns breus minuts vaig fer l’intent de retornar a la meva lectura, però abans de fer-ho em va cridar l’atenció la decoració del cafè. Vaig tornar a deixar el llibre damunt la taula i em vaig dedicar a contemplar les obres que hi havia. Algunes eren uns cartells d’anuncis, però eren obres mestres. Bé, vull remarcar d’una manera molt significativa l’enorme vitrall que és la porta d’entrada al cafè. Una autèntica joia del modernisme. Encapçalant el vitrall el nom del cafè de l’Art. http://www.gaudiallgaudi.com/C0003.htm
El recorregut visual em va fer aturar, aquest cop no era a la paret l’objecte, era una delicada làmpada de Tiffany http://www.tiffanyland.com/
Vaig mirar el rellotge i em vaig adonar l’estona que havia passat des que vaig entrar al cafè. Quasi bé feia dues hores. Aquell espai m’havia fet perdre la noció del temps. De tota manera em vaig inspirar d’allò més i sense cap tipus de dubte en sortirà una nova obra.
He d’acabar la meva història, però abans vull fer el comentari d’una última obra que em va cridar molt l’atenció. Era el dibuix d’un cotxe d’època 1905 Queen model E. Touring, no puc dir res més que preciós.
Vaig fer l’últim glop de cervesa, vaig tancar el llibre, vaig cridar el cambrer per abonar el meu deute i fent una visualització ràpida a tot l’espai, amb un aire nostàlgic em vaig emportar un gran record d’aquell petit paradís.

EL NOU CAFÈ MODERN

2009-01-18T11:57:00.000-08:00

Obra completa i dos fragments.

El despertador va sonar insistentment. Finalment vaig despertar-me i amb un cop de ma damunt el botó corresponent el va fer callar. Vaig girar-me de l’altre costat, però sobtadament vaig pensar que em quedava moltes coses per a veure en aquella gran ciutat.
Després d’una bona dutxa i un millor esmorzar, vaig sortir al carrer i em vaig posar a caminar. Volia veure la vida d’aquella ciutat. Volia veure com començava a viure les persones, les botigues, el moviment dels cotxes...
El meu destí era l’infinit. No tenia cap lloc ni espai concret per a visitar. Tot era nou per a mi. M’agradava veure aquella botiga de regals...aquella joieria, la tenda de vestits...aquell cafè amb un regust d’època...i mira per on, davant la gran plaça, n’hi havia un. Vaig entrar-hi i en aquella hora del matí no hi havia massa clientela que diguem. Em va semblar bé el lloc. Vaig fer la comanda, vaig treure el meu bloc i el meu llapis i vaig començar a prendre algun apunt i també alguna que altra foto per a tenir una documentació d’aquell espai. Vaig posar-me els auriculars del meu MP3 i vaig passar-me un parell d’hores amb una bona cervesa i amb el meu bloc de notes, fent una bona quantitat de notes d’aquell cafè, que com tenia un nom força difícil de pronunciar i escriure, li vaig posar “El nou cafè modern”.

Obra Nova

2009-01-04T05:28:00.000-08:00

Per a començar l'any 2009, he treballat poc, però us vull oferir aquestes noves creacions.

Para empezar el año 2009, os ofrezco unas nuevas creaciones.

Tarragona: Nanos "El marquès"

2008-11-25T11:55:00.000-08:00

Aquesta aquarel·la de 60 x 45 és una obra amb motius i temàtica tarragonina.
Hi ha representades les figures de la Víbria, un dels Nanos Vells de la ciutat: “El Marquès”. També hi ha una representació castellera i com no la Catedral.
He volgut fer una breu descripció d’aquests diferents elements i crec que dins la brevetat és prou interesant i curiós.
També vull comentar que la descripció de les figures de la Catedral ho he fet en castellà, doncs he copiat una part de cada figura tal i com està escrit al llibre de referència.
Dels castells no faig cap descripció, donat que és molt a l’abast de qualsevol persona interessada en el tema. De tota manera podeu fer aquest link i anireu al web casteller: http://www.lawebdelscastellers.com/

Nanos: http://usuarios.lycos.es/nntgn1991/

La primera notícia dels primitius Nanos de Tarragona és del 1844.
Els portadors dels Nanos foren assalariats fins a l’any 1986.

El marquès:
Segons Alegret és “El Duc”.
Salvat diu que és la caricatura de José Antonio de Castellarnau.
Alegret diu que és la caricatura de Bernat Verderol, escultor de qui es creu que fou el dissenyador i constructor dels Nanos.
La senyora del marquès, segons Alegre té la caricatura d’una senyora que vivía a la carretera de Barcelona de renom “La Clepsa”.

La Víbria: http://ca.wikipedia.org/wiki/VÃbria_de_Tarragona

(aquesta referència esta extreta del llibre “Santa Tecla. Les Festes de Santa Tecla: Identitats tarragonines”, d’Arola Editors.
De les bèsties de foc, és l’únic element del Seguici de Tarragona que no té cap antecedent històric.
La primera referencia histórica a una víbria és del 1399, quan la de Barcelona participà en les festes de coronació del rei Martí l’Huma, celebrades al palau de l’Aljaferia de Saragossa. Les descripcions de l’època permeten comprovar que la víbria era una bèstia que llençava foc per la boca i que participava en una lluita contra molts homes armats, fets que demostren la seva ferotgia. La seva participació en coronacions i entrades reials ha estat interpretada com una manera de vincular la monarquía i el món cavalleresc.

Catedral:
Les quatre figures de la portada de la Catedral, pintades a l’obra són: “Zacarías, Isaías, Moisés y David”
La descripció que faré a continuació està extreta del llibre de José Sánchez Real “Los personajes de la portada de la Catedral de Tarragona” i será en castellà tal com està descrit al esmentat llibre.
En aquestes dues web podreu trovar informació de la persona i obra.
http://www.terra.org/articulos/art02081.html
http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=5911

Zacarías:
Barba y bigote partidos en dos. Peinado con la raya en medio.
Túnica y manto recogido.
Descalzo.
Cartela sujeta por delante con las dos manos. Cruza desde el hombro izquierdo hacia el lado derecho. Solo se puede leer bien el principio, ya que está rota a la altura del hombro, que dice:
ZACARIAS: NUPL…(?)..

Isaías:
Barba y bigote peinados. Pelo liso con raya en medio.
Túnica y manto recogido con la mano derecha. Descalzo. Cartela caída, sujetada en un extremo con la mano izquierda. En la superficie se lee:
YSAYAS: ECCE: V

Moisés:
Barba y bigote cuidado. Peinado a raya entrada. Manto y túnica. Descalzo. El artista lo representa con dos salientes frontales sobre el pelo, dos protuberancias, como símbolo de los rayos de luz que salían de la cabeza de Moisés en su primer descenso del monte Sinaí de acuerdo con la descripción que se hace en el Éxodo.
Por delante de él, sujetándolas con las dos manos dos tablas, que son sus atributos, formando como un libro abierto. En una parte se lee, en cuatro líneas:
NON: HA
BEBIS:
DEOS: A
LTER NOS
(No tendréis otro Dios que Yo)
En la otra, también en cuatro líneas, se escribió:
HONRA: P
ATREM
TU (um): ET
MATRE (m)
(Honra a tu padre y a tu madre).

David:
Más alto que sus acompañantes. Barba partida cuidada. No lleva túnica y manto como los demás, sino un vestido talar, cuidadosamente abotonado por delante, con decenas de pequeños botones.
Espada mandoble, a la izquierda, pendiente de un tahalí en bandolera, decorado con remaches y hebilla, sujeto al hombro derecho. A la derecha daga al cinto, adornado con rosetas y vistosa vaina.
Sobre los hombros esclavina con cierre. Cubierta la cabeza con una corona. És el único que está calzado. Tiene las manos vacías pero hay señales de que tuvo en ellas, como todos los otros personajes del Antiguo Testamento, una cartela en la que habría un texto sagrado relacionado con su personalidad o quizás en la mano derecha un cetro y en la mano izquierda un rollo medio desenrollado con unas palabras.

Nova sèrie de músics,cafès,tertúlies i Tarragona

2008-10-27T11:50:00.000-07:00

Una nova col·lecció dels meus músics, els meus cafès, les tertúlies i com no el meus tarragones. Aquí us mostraré una part de cada quadre. Desitjo que us agradi.

Una nueva colección de mis músicos, mis cafés, las tertúlias y como no mis tarragonas.

Aqui les mostraré una parte de cada obra. Deseo que les guste.

¡Molta gent!

2008-09-28T12:36:00.001-07:00

La Noia de la finestra de la casa del cafè de baix

2008-07-10T11:55:00.000-07:00

Bé, em sentia molt bé.
Com cada dia em trobava amb els meus amics al “cafè de baix”.
Era un cafè tranquil, petit i amb molt caràcter.
La partida de cartes, la cervesa, la xerrada...un dia de futbol, l’altre sobre un llibre, l’altre...
D’aquesta manera passàvem un parell d’hores.
Eren les nostres hores daurades.
Un dia la vaig veure, vaig veure...¡Ella!.
Bonica, encisadora, jove, una mirada dolça i tendra omplia el meu cor.
Des del lloc on tenia per costum asseure’m podia veure la seva finestra i com si d’un quadre es tractés, ella quedava emmarcada dins d’aquest espai.
Des d’aquell moment va ser el meu amor, el meu amor platònic.
Esperava cada dia aquell moment, el més feliç del dia.

Bien, me sentía muy bien.
Como cada día me encontraba con mis amigos en el “café de abajo”.
Era un café tranquilo, pequeño y con mucho carácter.
La partida de cartas, la cerveza, la charla...un día de fútbol, el otro sobre un libro, el otro...
De esta manera pasábamos un par de horas.
Eran nuestras horas doradas.
Un día la vi, vi...Ella!.
Guapa, encantadora, joven, una mirada dulce y tierna llenaba mi corazón.
Desde el lugar dónde tenía por costumbre sentarme podía ver su ventana y como si de un cuadro se tratara, ella quedaba enmarcada dentro de este espacio.
Desde aquel momento fue mi amor, mi amor platònico. Esperaba cada día aquel momento, el más feliz del día.

El cafè de les Joguines

2008-07-10T11:49:00.000-07:00

En Tito anava dalt la moto amb cara de velocitat i no corria a més de 20 quilòmetres per hora.
A l’altre costat en Banyi se’l mirava preparat per a anar al mar a capbussar-se i nedar una estona, tot i que no en sabia pas gaire, si més no duia un parell de carbasses a cada costat i n’estava segur que se’n sortiria.
En Joanet, era, qui tot entusiasmat, anava dirigint les joguines d’un costat a l’altre, amb la cara de la felicitat que pot sentir un nen.

Aquest és el relat que vaig poder llegir en una les parets d’aquell “Cafè de les Joguines”, situat al centre de la ciutat.
Una vitrina plena d’objectes, cavallets, motos, soldats, trens, cotxes i mil i una joguina més, alhora que uns dibuixos emmarcats a la paret li donaven un aire de començaments dels anys 30, de fet així ho deia un cartell situat al costat dret de la vitrina “Llauna litografiada anys 1933-1935.
Varem veure una cervesa molt fresqueta per a poder seguir gaudint d’aquell passeig per aquells carrerons plens d’història i de vida.

Tito iba subido en su moto con cara de velocidad aunque no corría a más de 20 kilómetros por hora. Al otro lado Banyi lo miraba preparado para ir al mar a zambullirse y nadar un rato, a pesar de no tener demasiadas nociones, pero por lo menos llevaba un par de calabazas a cada lado y estaba seguro que salvaria la situacion. Joanet, era, quien todo entusiasmado, iba dirigiendo los juguetes de un lado a otro, con la cara de felicidad que puede sentir un niño. Este es el relato que pude leer en una las paredes de aquel “Café de los Juguetes”, situado en el centro de la ciudad. Una vitrina llena de objetos, caballetes, motos, soldados, trenes, coches y mil y un juguete más, a la vez que unos dibujos enmarcados en la pared le daban un aire de comienzos de los años 30, de hecho así lo decía un cartel situado en el lado derecho de la vitrina “Laton litografiado años 1933-1935” . Nos tomamos una cerveza muy fresquita para poder seguir disfrutando de aquel paseo por aquellos callejones llenos de historia y de vida.

El Jazz. Quin's anys!

2008-06-21T08:23:00.000-07:00

Diferents fotos de Sabogabar, restaurant de l'exposició

Diferentes fotos de Sabogabar, restaurante de la exposición

Obra: La cantant

El proper dia 30 de juny a les 20.30 h, inauguraré una exposició d’aquarel·les al restaurant Sabogabar, a la plaça Alfons XII de Tortosa.
El motiu?. doncs és dóna el cas, que fa 15 anys que hi fan una Mostra de Jazz i l’han anomenat “Quins-anys” i la seva pàgina és http://www.jazztortosa.com/
Bé, en Xavier Bartomeu, ànima de la mostra es va posar en contacte amb mi, per oferir-me la possibilitat de fer-hi una exposició.
Jo vaig respondre-li que encantat, doncs la temàtica és la principal font d’inspiració de les meves aquarel·les.
Hi portaré unes catorze o quinze obres de diferents mides, dins de l’espai que Sabogabar hi té en el menjador. Espai acollidor i adient per a fer aquesta exposició. Sabogabar és un referent de les mostres de jazz.
Juntament amb les obres dedicades als músics de jazz, inclouré alguna obra amb tertúlies o cafès, temàtica habitual del meu treball.
A l’exposició li he donat un nom molt similar al de la mostra, però donant-li una altra visió:
El Jazz. Quin’s anys!.
Hi podeu anar a visitar-la fins el dia 15 de juliol i restarà oberta cada dia, durant tot el dia, donat que Sabogabar també és bar.
Us convido a veure els concerts de jazz i naturalment la meva exposició.

El próximo día 30 de junio a las 20.30 h, inauguraré una exposición de acuarelas en el restaurante Sabogabar, en la plaza Alfons XII de Tortosa. El motivo?. pues se da el caso, que hace 15 años que hacen una Muestra de Jazz y la han denominado “Quins-anys” y su página es http://www.jazztortosa.com/. Xavier Bartomeu, alma de la muestra se puso en contacto conmigo, por ofrecerme la posibilidad de hacer una exposición. Yo le respondí que encantado, pues la temática es la principal fuente de inspiración de mis acuarelas. Expondré unas catorce o quince de diferentes medidas, dentro de l’espacio que Sabogabar tiene en el comedor. Espacio acogedor y adecuado para hacer esta exposición. Sabogabar es un referente de las muestras de jazz. Junto con las obras dedicadas a los músicos de jazz, incluiré alguna obra con tertulias o cafés, temática habitual de mi trabajo. La exposición le he dado un nombre muy similar al de la muestra, pero dándole otra visión: El Jazz. Quin’s anys!. Se podrá visitar hasta el día 15 de julio y estará abierta cada día, durante todo el día, dado que Sabogabar también es bar. Os invito a ver los conciertos de jazz y naturalmente mi exposición.

Fira Modernista a Barcelona

2008-05-27T11:56:00.000-07:00

El dia 23 de maig, en dirigíem a preparar una nova fira d’art. Aquesta vegada a Barcelona. Era una fira diversa, no solament era d’art, també hi havia artesans, tallers per al més menuts, cotxes d’època…
El dia era molt gris, però varem posar la nostra parada, juntament ambo altres companys i en un parell d’hores l’entorn es va transformar a una altra època, la bella època del modernisme http://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme
Una noia entremaliada anava saludant sense parar a tots els vianants que atrafegats, anaven i venien de la feina, i s’aturaven uns moments per a veure la nostra obra i ens deien –fins demà-, avui anem a treballar. El moviment d’un divendres a Barcelona contrastava amb l’imatge tranquil·la i assossegada d’aquell senyor –important, suposo- acompanyat d’una bella dama amb la seva ombrel·la i aquell municipal que es dirigeix al taxi per a dir-li que no pot estar més estona parat al mig del carrer i cal que marxi…Malauradament varem ser nosaltres qui vam marxar diumenge al matí, degut a la pluja, que no parava. Llàstima, ens hi trobàvem molt bé en aquella època…

París. La terrassa del cafè

2008-05-27T11:51:00.000-07:00

París, per a mi, sempre serà París.
Encisadora, emocionant, inspiradora, ciutat plena de vida...
Desprès d’un bon dinar, amb tertúlia inclosa al restaurant “Au Pied de Cochon” a la rue Coquillière, ens varem dividir en dos grups: un format per mi sol, l’altre format per Tere, Montse i Vicenç. El trio es va dirigir al Museu del Louvre.
Jo vaig dirigir-me a l’estació del metro, la línea 4, al Forum des Halles, per anar fins l’estació Sant-Germain des Prés. Vaig passejar tranquil·lament pel Boulevard Saint-Germain i després vaig endinsar-me per la Rue Bonaparte, des Beaux-Arts, Visconti, Seine, Jacob, Buci... per omplir-me d’art, doncs tota la zona és plena de galeries, moltes són petites galeries, però amb una enorme varietat d’estils i tècniques. Notava com poc a poc m’anava omplint d’art. No podia assimilar tanta varietat d’art. De tant en tant, havia de fer una aturada al camí, i fer un “reset” per iniciar novament una nova càrrega d’art.
Sense adonar-me de l’hora que era, se’m va fer de nit. Una trucada de Tere al mòbil, em va fer baixar de l’espai sideral.
D’acord – vaig dir-li.
Era la meva dona que juntament amb els meus amics m’esperaven al Forum des Halls, el mateix lloc on havia sortit feia algunes hores.
L’endemà varem aixecar-nos d’hora, doncs era qüestió d’aprofitar el temps.
Volíem veure algunes coses abans de dirigir-nos a Montmartre. És el lloc que sempre tornes a veure quan vas a París, al menys jo. Em dóna bones vibracions i també idees. Idees que desprès es transformaran que aquarel·les o simplement en apunts, però de ben segur que alguna cosa en sortirà.
Aquesta obra “ Terrassa de cafè“, que em plau presentar-vos, és un combinat d’ambients, alguns d’ells formen part d’aquesta gran ciutat: París.
Em sentiria satisfet que la seva visualització us fes sentir les mateixes vibracions que sento jo.

París, para mí, siempre será París. Encantadora, emocionante, inspiradora, ciudad llena de vida... Después de una buena comida, con tertulia incluida en el restaurante “Ave Pied de Cochon” a la rue Coquillière, nos dividimos en dos grupos: uno formado por mí, y el otro formado por Tere, Montse y Vicenç. Los tres se dirigieron al Museo del Louvre.
Yo me dirigi a l’estación del metro, la línea 4, en el Forum des Halles, para ir hasta la estación Saint-Germain des Prés. paseé tranquilamente por el Boulevard Saint-Germain y después me adentre por la Rue Bonaparte, des Beaux-Artes, Visconti, Seine, Jacob, Buci... para llenarme d’arte, puesto que toda la zona está llena de galerías, muchas son pequeñas galerías, pero con una enorme variedad d’estilos y técnicas. No podía asimilar tanta variedad.
Sin darme cuenta se me hizo de noche. Una llamada de Tere al móvil, me hizo bajar de l’espacio sideral.
D’acuerdo – le dije-
Era mi mujer que junto con mis amigos me esperaban en el Forum des Halls, el mismo lugar dónde había salido hacía algunas horas.
Al día siguiente nos levantamos pronto, pues era cuestión de aprovechar el tiempo. Queríamos ver algunas cosas antes de dirigirnos a Montmartre. Es el lugar que siempre vuelves a ver cuando vas a París, al menos yo. Me da buenas vibraciones y también ideas. Ideas que después se transformarán en acuarelas o simplemente en apuntes, pero de bien seguro que alguna cosa saldrá.
Esta obra que os presento “Terraza de café”, es un combinado d’ambientes, algunos d’ellos forman parte de esta gran ciudad: París.
Me sentiría satisfecho que su visualización os hiciera sentir las mismas vibraciones que siento yo.

Menines

2008-05-27T11:39:00.000-07:00

Els carrers eren plens de persones que anaven i venien, tot i la fina pluja que anava caient sense parar. Semblava, si més no, que era habitual. La gent no s’immutava. Molts d’elles no duien ni tant sols paraigües. Jo no tenia cap pressa. Deixava que els peus fessin el que volguessin. Vaig aturar-me per a contemplar una aparador d’una botiga d’estris de belles arts.
L’ estomac començava a protestar. Era hora de donar-li alguna cosa. Vaig donar mig tomb a mi mateix per a veure si localitzava a l’atzar algun lloc on poder-me aturar una estona i menjar. No hi havia res i vaig decidir seguir caminant. Alguna cosa, de ben segur que trobaria.
La pluja fina seguia caient, però pràcticament ni la notava.
Al carrer de l’esquerra em va semblar veure un rètol que em resultava familiar. Era algun tipus de bar-cafè-restaurant. Probablement em podia anar bé. Vaig mirar encuriosit ensumant, igual que ho fan els gats quan busquen alguna cosa, per a veure si era capaç de reconèixer l’aroma d’algun condiment familiar, però no, no podia sentir cap olor. Vaig obrir la porta i entre mig clar mig fosc vaig veure un quadre molt gran d’una “Menina”, al temps que podia sentir la interpretació d’una peça de música clàssica. Em va agradar l’ambient i desprès de passar una sala molt decorada vaig fer cap al menjador, espaiós, clar i molt net.
He fet una bona elecció – vaig pensar-.
Al moment va venir el metre, i molt amablement em va assenyalar una taula.
Vaig donar-li la conformitat, agraint-li la seva col·laboració.
La sala era plena d’obres d’art, totes originals.
Vaig sentir-me satisfet, doncs és molt agradable dinar en un espai on hi ha una gran varietat de quadres i per acabar d’arrodonir-ho, un grup de joves músics interpretaven obres de música clàssica.
Vaig pensar, no cal que corrin a servir-me. No podia demanar res més. Em sentia molt i molt bé i si tenia sort amb el menjar, hauria estat un dia complert.
Com moltes vegades faig, vaig treure el meu llapis i el meu bloc de camp i vaig prendre alguns apunts dels músics, taules, làmpades, objectes decoratius...
A l’instant la veu del metre em va fer tornar a la realitat.
Ha consultat la carta el senyor?
Oh, si...perdoni
No, no pateixi, m’imagino que deu d’esser pintor vostè, oi?
Doncs si. M’agrada molt la decoració d’aquest espai. És molt acollidor.
No és el primer que ho diu.
Bé, he consultat la carta hi he decidit menjar...
Passada una hora llarga, estava prenent el meu tallat i satisfet de tot el que havia gaudit durant aquesta estona, em preparava per a tornar a sortir al carrer i seguir la meva caminada. Potser havia parat de ploure, però si no era així, tampoc m’importava massa.
Del resultat d’aquella estada, una vegada a l’estudi, desprès d’una setmana d’estar de viatge, vaig decidir crear l’obra que podeu contemplar i que l’ha he anomenada “Menines”.

Las calles estaban llenas de personas que iban y venían, a pesar de la fina lluvia que iba cayendo sin cesar. Parecía, que era habitual. La gente no se inmutaba. Muchos de ellos no llevaban ni siquiera paraguas. Yo no tenía ninguna prisa. Dejaba que los pies hicieran lo que quisieran. Me pararme para contemplar el escaparate de una tienda de objetos de bellas artes.
El estomago empezaba a protestar. Era la hora de darle algo. Me di media vuelta sobre mi mismo para ver si localizaba al azar algún lugar donde poderme parar un rato y poder comer. No había nada y decidí seguir andando. Algo, a buen seguro que encontraría. La lluvia fina seguía cayendo, pero prácticamente ni la notaba.
En la calle de la izquierda me pareció ver un rótulo que me resultaba familiar. Era algún tipo de bar-café-restaurante. Probablemente me podía ir bien. Miré y husmeando, igual que si fuera un gato cuando buscan algo, para ver si era capaz de reconocer el aroma de algún condimento que me resultara familiar, pero no, no podía notar ningún olor. Abrí la puerta y entre. Medio claro, medio oscuro vi un cuadro muy grande de una "Menina”, al tiempo que podía oir la interpretación de una pieza de música clásica. Me gustó el ambiente y despues de pasar por una sala muy decorada llegue al comedor, espacioso, claro y muy limpio.
He hecho una buena elección – pensé-. Al momento vino el metre, y muy amablemente me señaló una mesa. Le di mi conformidad, agradeciéndole su colaboración. La sala estaba repleta de obras d’arte. Me senti satisfecho, pues es muy agradable poder comer en un espacio dónde hay una gran variedad de obras de arte y por acabar de redondearlo, un grupo de jóvenes músicos interpretaban obras de música clásica.
Pensé, no hace falta que corran a servirme. No podía pedir nada más. Me sentía muy bien y si tenía suerte con la comida, habría sido un día cumpleto. Como muchas veces hago, saqué mi lápiz y mi bloc de notas y tomé algunos apuntes de los músicos, mesas, lámparas, objetos decorativos... Al instante la voz del metre me hizo volver a la realidad. Ha consultado la carta el señor? Oh, sí...perdone
No, no sufra, me imagino que debe ser pintor usted, ¿me equivoco? Pues no, no se equivoca. Me gusta la decoración de este espacio. Es muy acogedor. No es el primero que lo dice. Bien, he consultado la carta he decidido comer...
Pasada una hora larga, estaba tomando mi cafè y satisfecho de todo lo que había disfrutado durante este tiempo, me preparaba para volver a salir a la calle y seguir mi andadura. Quizás había parado de llover, pero si no era así, tampoco me importaba demasiado. Del resultado de aquella visita, y una vez en el estudio, después de una semana de viaje, decidí crear la obra que podéis contemplar y a la que le he denominada “Menines”.

Obra nova

2008-04-10T12:06:00.000-07:00

Aquestes són algunes de les obres realitzades ultimament.

Estas son las obras realizadas ultimamente.

Recorda el meu c/e. Recuerda mi c/e.

marius.arts@gmail.com

L'Àliga

2008-02-09T00:32:00.000-08:00

Obra realitzada amb aquarel·la i collage, damunt paper i fusta amb diferents elements dels Seguici Popular de Tarragona (Nanos, Trabucaires, Àliga http://www.diablesdetarragona.com/default2.php?id=4) i diferents espais de la nostra ciutat (Catedral, Mirador). La mida de l’obra és de 80 x 60.

2008-02-09T00:30:00.000-08:00

Abbesses, de París

2008-01-02T12:11:00.000-08:00

Aquestes obres han estat inspirades en un grup de músics de Dixie que estaven actuant a la Rue des Abbesses, just a una placeta que es forma on hi ha l’estació de metro Abbesses de París, en el darrer viatge que hi vaig fer el mes de novembre de 2007.

Després de caminar per Montmartre, varem decidir baixar per les escales d’accés al Sagrat Cor, on hi pots trobar tot tipus d’activitats. Mentres Vicenç fa un parell de fotos a un mag-equilibrista-futbolista, jo aprofito per fer un cop d’ull a un grup de músics que interpreten cançons dels anys 80. Tere i la Montse, escolten, en un lloc una mica més distant, una parella de violí i flauta, interpretant Mozart.
Les escales són plenes de persones que pugen i baixen sense parar, moltes vegades esquivant els venedors de bolsos, carteres, cinturons, cds i tota mena d’objectes vendibles.
Una vegada al final de les escales, ens dirigim cap a l’estació d’Abbesses per anar al centre de París.
Just a la part de darrera de l’entrada del metro, un grup de Dixie distreu una bona quantitat de públic. Ens aturem una estona per a sentir tocar algunes cançons. Després d’aplaudir i contribuir amb una almohina, com és natural, decidim anar a buscar el metro. Em sorpren els seu cartell i el tipus d’estació, doncs és del més pur Art Nouveau. Vaig informar-me degudament i vaig saber que hi ha algunes estacions de París que varen esser dissenyades per Hector Guimard http://artnouveau.com/artistes/guimard.htm entre els anys 1898 i 1904. Vaig fer algunes fotos i tot plegat, músics i metro, una vegada al meu estudi, varen servir per a inspirar-me i fer una bonica col·lecció d´aquells músics tocant davant l’estació d’Abbesses a París.

Estas obras han sido inspiradas en un grupo de músicos de Dixie que estaban actuando en la Rue des Abbesses, justo en una placeta que se forma dónde hay la estación de metro Abbesses de París, en el último viaje que hice el mes de noviembre de 2007. Tras andar por Montmartre, decidimos bajar por las escaleras de acceso al Sagrado Corazón, dónde puedes encontrar todo tipo de actividades. Mientras Vicenç hace un par de fotos a un mago-equilibrista-futbolista, yo aprovecho para fotografiar un grupo de músicos que interpretan canciones de los años 80. Tere y Montse, escuchan, en un lugar algo más distante, una pareja que toca el violín y la flauta, interpretando Mozart. Las escaleras están llenas de personas que suben y bajan sin cesar, muchas veces esquivando los vendedores de bolsos, carteras, cinturones, cds y toda clase de objetos vendibles. Una vez llegamos al final de las escaleras, nos dirigimos hacia la estación del metro para ir al centro de París. Justo en la parte posterior, un grupo de Dixie distrae a una buena cantidad de público. Nos paramos para escuchar algunas canciones. Después de aplaudir y contribuir con una propina, como es natural, decidimos ir a al metro. Me gusto el cartel y el tipo de estación, del más puro estilo de “Art Nouveau” que fue diseñada por Hector Guimard http://artnouveau.como/artistas/guimard.htm entre los años 1898 y 1904. En París hay algunas estaciones realizadas por el mismo Hector. Hice algunas fotos a los músicos y al metro. Una vez en mi estudio, sirvieron para inspirarme y hacer una buena colección de aquellos músicos tocando ante la estación de Abbesses en París.