27.5.08

Fira Modernista a Barcelona





















El dia 23 de maig, en dirigíem a preparar una nova fira d’art. Aquesta vegada a Barcelona. Era una fira diversa, no solament era d’art, també hi havia artesans, tallers per al més menuts, cotxes d’època…
El dia era molt gris, però varem posar la nostra parada, juntament ambo altres companys i en un parell d’hores l’entorn es va transformar a una altra època, la bella època del modernisme http://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme
Una noia entremaliada anava saludant sense parar a tots els vianants que atrafegats, anaven i venien de la feina, i s’aturaven uns moments per a veure la nostra obra i ens deien –fins demà-, avui anem a treballar. El moviment d’un divendres a Barcelona contrastava amb l’imatge tranquil·la i assossegada d’aquell senyor –important, suposo- acompanyat d’una bella dama amb la seva ombrel·la i aquell municipal que es dirigeix al taxi per a dir-li que no pot estar més estona parat al mig del carrer i cal que marxi…Malauradament varem ser nosaltres qui vam marxar diumenge al matí, degut a la pluja, que no parava. Llàstima, ens hi trobàvem molt bé en aquella època…

París. La terrassa del cafè


París, per a mi, sempre serà París.
Encisadora, emocionant, inspiradora, ciutat plena de vida...
Desprès d’un bon dinar, amb tertúlia inclosa al restaurant “Au Pied de Cochon” a la rue Coquillière, ens varem dividir en dos grups: un format per mi sol, l’altre format per Tere, Montse i Vicenç. El trio es va dirigir al Museu del Louvre.
Jo vaig dirigir-me a l’estació del metro, la línea 4, al Forum des Halles, per anar fins l’estació Sant-Germain des Prés. Vaig passejar tranquil·lament pel Boulevard Saint-Germain i després vaig endinsar-me per la Rue Bonaparte, des Beaux-Arts, Visconti, Seine, Jacob, Buci... per omplir-me d’art, doncs tota la zona és plena de galeries, moltes són petites galeries, però amb una enorme varietat d’estils i tècniques. Notava com poc a poc m’anava omplint d’art. No podia assimilar tanta varietat d’art. De tant en tant, havia de fer una aturada al camí, i fer un “reset” per iniciar novament una nova càrrega d’art.
Sense adonar-me de l’hora que era, se’m va fer de nit. Una trucada de Tere al mòbil, em va fer baixar de l’espai sideral.
D’acord – vaig dir-li.
Era la meva dona que juntament amb els meus amics m’esperaven al Forum des Halls, el mateix lloc on havia sortit feia algunes hores.
L’endemà varem aixecar-nos d’hora, doncs era qüestió d’aprofitar el temps.
Volíem veure algunes coses abans de dirigir-nos a Montmartre. És el lloc que sempre tornes a veure quan vas a París, al menys jo. Em dóna bones vibracions i també idees. Idees que desprès es transformaran que aquarel·les o simplement en apunts, però de ben segur que alguna cosa en sortirà.
Aquesta obra “ Terrassa de cafè“, que em plau presentar-vos, és un combinat d’ambients, alguns d’ells formen part d’aquesta gran ciutat: París.
Em sentiria satisfet que la seva visualització us fes sentir les mateixes vibracions que sento jo.


París, para mí, siempre será París. Encantadora, emocionante, inspiradora, ciudad llena de vida... Después de una buena comida, con tertulia incluida en el restaurante “Ave Pied de Cochon” a la rue Coquillière, nos dividimos en dos grupos: uno formado por mí, y el otro formado por Tere, Montse y Vicenç. Los tres se dirigieron al Museo del Louvre.
Yo me dirigi a l’estación del metro, la línea 4, en el Forum des Halles, para ir hasta la estación Saint-Germain des Prés. paseé tranquilamente por el Boulevard Saint-Germain y después me adentre por la Rue Bonaparte, des Beaux-Artes, Visconti, Seine, Jacob, Buci... para llenarme d’arte, puesto que toda la zona está llena de galerías, muchas son pequeñas galerías, pero con una enorme variedad d’estilos y técnicas. No podía asimilar tanta variedad.
Sin darme cuenta se me hizo de noche. Una llamada de Tere al móvil, me hizo bajar de l’espacio sideral.
D’acuerdo – le dije-
Era mi mujer que junto con mis amigos me esperaban en el Forum des Halls, el mismo lugar dónde había salido hacía algunas horas.
Al día siguiente nos levantamos pronto, pues era cuestión de aprovechar el tiempo. Queríamos ver algunas cosas antes de dirigirnos a Montmartre. Es el lugar que siempre vuelves a ver cuando vas a París, al menos yo. Me da buenas vibraciones y también ideas. Ideas que después se transformarán en acuarelas o simplemente en apuntes, pero de bien seguro que alguna cosa saldrá.
Esta obra que os presento “Terraza de café”, es un combinado d’ambientes, algunos d’ellos forman parte de esta gran ciudad: París.
Me sentiría satisfecho que su visualización os hiciera sentir las mismas vibraciones que siento yo.

Menines




Els carrers eren plens de persones que anaven i venien, tot i la fina pluja que anava caient sense parar. Semblava, si més no, que era habitual. La gent no s’immutava. Molts d’elles no duien ni tant sols paraigües. Jo no tenia cap pressa. Deixava que els peus fessin el que volguessin. Vaig aturar-me per a contemplar una aparador d’una botiga d’estris de belles arts.
L’ estomac començava a protestar. Era hora de donar-li alguna cosa. Vaig donar mig tomb a mi mateix per a veure si localitzava a l’atzar algun lloc on poder-me aturar una estona i menjar. No hi havia res i vaig decidir seguir caminant. Alguna cosa, de ben segur que trobaria.
La pluja fina seguia caient, però pràcticament ni la notava.
Al carrer de l’esquerra em va semblar veure un rètol que em resultava familiar. Era algun tipus de bar-cafè-restaurant. Probablement em podia anar bé. Vaig mirar encuriosit ensumant, igual que ho fan els gats quan busquen alguna cosa, per a veure si era capaç de reconèixer l’aroma d’algun condiment familiar, però no, no podia sentir cap olor. Vaig obrir la porta i entre mig clar mig fosc vaig veure un quadre molt gran d’una “Menina”, al temps que podia sentir la interpretació d’una peça de música clàssica. Em va agradar l’ambient i desprès de passar una sala molt decorada vaig fer cap al menjador, espaiós, clar i molt net.
He fet una bona elecció – vaig pensar-.
Al moment va venir el metre, i molt amablement em va assenyalar una taula.
Vaig donar-li la conformitat, agraint-li la seva col·laboració.
La sala era plena d’obres d’art, totes originals.
Vaig sentir-me satisfet, doncs és molt agradable dinar en un espai on hi ha una gran varietat de quadres i per acabar d’arrodonir-ho, un grup de joves músics interpretaven obres de música clàssica.
Vaig pensar, no cal que corrin a servir-me. No podia demanar res més. Em sentia molt i molt bé i si tenia sort amb el menjar, hauria estat un dia complert.
Com moltes vegades faig, vaig treure el meu llapis i el meu bloc de camp i vaig prendre alguns apunts dels músics, taules, làmpades, objectes decoratius...
A l’instant la veu del metre em va fer tornar a la realitat.
Ha consultat la carta el senyor?
Oh, si...perdoni
No, no pateixi, m’imagino que deu d’esser pintor vostè, oi?
Doncs si. M’agrada molt la decoració d’aquest espai. És molt acollidor.
No és el primer que ho diu.
Bé, he consultat la carta hi he decidit menjar...
Passada una hora llarga, estava prenent el meu tallat i satisfet de tot el que havia gaudit durant aquesta estona, em preparava per a tornar a sortir al carrer i seguir la meva caminada. Potser havia parat de ploure, però si no era així, tampoc m’importava massa.
Del resultat d’aquella estada, una vegada a l’estudi, desprès d’una setmana d’estar de viatge, vaig decidir crear l’obra que podeu contemplar i que l’ha he anomenada “Menines”.






Las calles estaban llenas de personas que iban y venían, a pesar de la fina lluvia que iba cayendo sin cesar. Parecía, que era habitual. La gente no se inmutaba. Muchos de ellos no llevaban ni siquiera paraguas. Yo no tenía ninguna prisa. Dejaba que los pies hicieran lo que quisieran. Me pararme para contemplar el escaparate de una tienda de objetos de bellas artes.
El estomago empezaba a protestar. Era la hora de darle algo. Me di media vuelta sobre mi mismo para ver si localizaba al azar algún lugar donde poderme parar un rato y poder comer. No había nada y decidí seguir andando. Algo, a buen seguro que encontraría. La lluvia fina seguía cayendo, pero prácticamente ni la notaba.
En la calle de la izquierda me pareció ver un rótulo que me resultaba familiar. Era algún tipo de bar-café-restaurante. Probablemente me podía ir bien. Miré y husmeando, igual que si fuera un gato cuando buscan algo, para ver si era capaz de reconocer el aroma de algún condimento que me resultara familiar, pero no, no podía notar ningún olor. Abrí la puerta y entre. Medio claro, medio oscuro vi un cuadro muy grande de una "M
enina”, al tiempo que podía oir la interpretación de una pieza de música clásica. Me gustó el ambiente y despues de pasar por una sala muy decorada llegue al comedor, espacioso, claro y muy limpio.
He hecho una buena elección – pensé-. Al momento vino el metre, y muy amablemente me señaló una mesa. Le di mi conformidad, agradeciéndole su colaboración. La sala estaba repleta de obras d’arte. Me senti satisfecho, pues es muy agradable poder comer en un espacio dónde hay una gran variedad de obras de arte y por acabar de redondearlo, un grupo de jóvenes músicos interpretaban obras de música clásica.
Pensé, no hace falta que corran a servirme. No podía pedir nada más. Me sentía muy bien y si tenía suerte con la comida, habría sido un día cumpleto. Como muchas veces hago, saqué mi lápiz y mi bloc de notas y tomé algunos apuntes de los músicos, mesas,
lámparas, objetos decorativos... Al instante la voz del metre me hizo volver a la realidad. Ha consultado la carta el señor? Oh, sí...perdone
No, no sufra, me imagino que debe
ser pintor usted, ¿me equivoco? Pues no, no se equivoca. Me gusta la decoración de este espacio. Es muy acogedor. No es el primero que lo dice. Bien, he consultado la carta he decidido comer...
Pasada una hora larga, estaba tomando mi cafè y satisfecho de todo lo que había disfrutado durante este tiempo, me preparaba para volver a salir a la calle y seguir mi andadura. Quizás había parado de llover, pero si no era así, tampoco me importaba demasiado. Del resultado de aquella visita, y una vez en el estudio, después de una semana de viaje, decidí crear la obra que podéis contemplar y a la que le he denominada “
Menines”.